<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><channel><title>OWD on sóc Balena</title><link>https://web-busseig.pages.dev/tags/owd/</link><description>Recent content in OWD on sóc Balena</description><generator>Hugo</generator><language>ca</language><lastBuildDate>Tue, 26 May 2020 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://web-busseig.pages.dev/tags/owd/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Física en el Busseig (III). Llei de Dalton.</title><link>https://web-busseig.pages.dev/post/f%C3%ADsica-en-el-busseig-iii.-llei-de-dalton./</link><pubDate>Tue, 26 May 2020 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://web-busseig.pages.dev/post/f%C3%ADsica-en-el-busseig-iii.-llei-de-dalton./</guid><description>&lt;p&gt;En aquesta entrada veurem breument una altra llei important en el busseig per evitar qualsevol accident i malaltia de descompressió. Si més no, entendre una mica més a què ens podríem exposar si no comprenem la física mínima i bàsica que es donen amb les circumstàncies d’exposar una mescla de gasos sota una pressió important.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Després de veure la Llei de Boyle i com afecta la pressió sobre volums gasosos, Dalton ens explica i ens diu que la pressió total exercida a una mescla de gasos, és igual a la suma de les pressions parcials o individuals de cada gas que la componen.&lt;/p&gt;</description></item><item><title>Física en el Busseig (I). La Pressió.</title><link>https://web-busseig.pages.dev/post/f%C3%ADsica-en-el-busseig-i.-la-pressi%C3%B3./</link><pubDate>Sun, 17 May 2020 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://web-busseig.pages.dev/post/f%C3%ADsica-en-el-busseig-i.-la-pressi%C3%B3./</guid><description>&lt;p&gt;La pressió és una magnitud física que mesura la força en una superfície.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Segons al medi on ens trobem, parlarem de dos tipus de pressions: la que ens trobem a la superfície de la terra (&lt;strong&gt;Pressió Atmosfèrica&lt;/strong&gt;), i la de l’aigua (&lt;strong&gt;Pressió Hidroestàtica&lt;/strong&gt;).
La pressió atmosfèrica s’origina per la força que la columna d’aire exerceix sobre nostre cos (Experiment de Torricelli).&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;img alt="pressio" loading="lazy" src="https://web-busseig.pages.dev/img/pressio_01.png"&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;En canvi, quan estem submergits sota l’aigua, és la columna d’aigua i el seu pes els quals produeixen la pressió hidroestàtica.
La pressió sota l’aigua augmenta de manera molt ràpida perquè la densitat de l’aigua de mar és 1,027gr/ml, mentre que la de l’aire és 0,0012gr/ml.&lt;/p&gt;</description></item><item><title>Física en el Busseig (II). Llei de Boyle i Mariotte.</title><link>https://web-busseig.pages.dev/post/f%C3%ADsica-en-el-busseig-ii.-llei-de-boyle-i-mariotte./</link><pubDate>Sun, 03 May 2020 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://web-busseig.pages.dev/post/f%C3%ADsica-en-el-busseig-ii.-llei-de-boyle-i-mariotte./</guid><description>&lt;p&gt;Benvolguts aficionats al busseig, aquest article pretén ser el primer d’alguns més que aniré publicant sobre la relació i importància que tenen algunes de les lleis físiques dels gasos i que ens afecten de ple a la pràctica del busseig. De fet, com ja sabeu, aquestes s’expliquen com a temari fonamental al curs d’una estrella o Open Water pel busseig recreatiu.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;En aquest primer article, explicaré de manera molt bàsica la Llei de Boyle i Mariotte.&lt;/p&gt;</description></item></channel></rss>